“El mirall trencat reflectint el moment, … Va ser un accident,  que es trenqués… La fotografia  d’un instant que immortalitza la cigarreta que mai més s’acabarà de consumir… Passat molt de temps, res ha succeït com imaginava… Però sóc aquí !”   Joan                  

El professor de francès va llegir el poema. Escoltàvem el so pausat de les paraules, en silenci. Notàvem la seva ment revivint l’escena, d’aquell mateix dia, al matí,… o tant se val si va ser fa temps. Una lliçó de la vida més simple,… en francès. Si ell havia deixat la seva parella, plorant. Si […]