Són festes per celebrar en família, aquestes més que cap altres. Tenim tendència a destacar d’aquestes dates els àpats ostentosos, el consumisme exacerbat i altres aspectes per damunt del que potser és més important: el que són festes per reunir-se amb la família. De la tradició religiosa, cada vegada més diluïda, ens aprofitem per excusar aquest parèntesis en l’esdevenir diari de la resta de l’any , en el que tot sovint no hi ha lloc per fer-la petar a la sobretaula, per les abraçades i els petons, ni per l’intercanvi de bons desitjos, ni per altres tantes coses. Perquè si hi ha una família, no ens enganyem, …És tot el que tenim! Si els familiars estan prop els visitem i si estan lluny els tenim al pensament, els truquem o els enviem una postal.
En aquestes dates es remouen les consciencies amb les necessitats dels més desfavorits, dels que no tenen família, de les ovelles que no tenen corral. Tristor produeixen els que no valoren més enllà del que és purament material.
És llei de la tradició oblidar i passar pàgina dels desencontres haguts, i els que no som tradicionals som persones amb sentiments, necessitats d’amistat, d’una abraçada, una trucada, d’un pensament que se’ns dedica. El contrari ens porta a la indigència emocional. O no?
I quan passin aquests dies començarem l’any nou amb la força renovada de sentir-se acompanyat…
Bones festes en família!
Joan López
Comentaris