Dijous 20 de març 2008
Què està passant?
El sector immobiliari va de capa caiguda, hi ha preocupació de que no arribi a passar igual que als Estats Units, on sembla que la crisis s’està agreujant. Aquí, cada vegada es triga més en vendre els pisos i els preus van a la baixa. D’altra banda, els bancs sembla que cada cop posen més pegues per concedir les hipoteques. No hi ha massa acord en les prediccions que es fan sobre l’evolució d’aquest assumpte, de si durarà molt o aviat es produiran canvis. Passarà igual que als Estats Units? Quina ha estat l’evolució i les raons del que ha passat a Nord-americà? Cóm ens afecta a nosaltres?
Un resum del que he pogut llegir per Internet seria el següent:
La davallada de les empreses d’Internet en el 2001 va fer que l’especulació financera és traslladés a altres sectors com el del mercat immobiliari. Alhora, la Reserva Federal dels Estats Units baixa dràsticament el preu del diner (del 6.5 % al 1% en dos anys) i, està clar, afavorint la inversió i la demanda d’hipoteques. Com també ha passat aquí, el preu de les vivendes puja com l’escuma durant pocs anys.
Però com els interessos eren tant baixos, els bancs no guanyaven prous diners i van decidir afluixar en les condicions per concedir les hipoteques a canvi de cobrar més interessos per compensar l’augment del risc. Per assolir una d’aquestes hipoteques “subprime” (o “hipotecas basura”) no calia tenir ni feina ni ingressos fitxes. Sembla, fins i tot, que donada la situació de “boom” immobiliari i de pujada de preus no van tenir problemes en prestar més diners dels que valia la casa i cobrar més interessos.
Van fomentar l’especulació! Comprar per tornar a vendre més car. Donat que l’economia anava molt bé, la manca d’uns ingressos fitxes no va ser cap problema per concedir els préstecs. Hi havia feina, era fàcil trobar-ne i els préstecs es pagaven sense problemes. És més, molta gent va utilitzar l’excedent de diners que havien obtingut per la compra de la casa en elevar el seu nivell de vida, canviant-se de cotxe, anant de vacances, etc. Tothom content, els bancs, constructors, promotors, tot el negoci immobiliari, però sobre tot els bancs que van obtenir molts beneficis.
Però com durant aquests anys es van concedir un munt d’hipoteques, els bancs es van quedar sense diner propi. I aquí comencen les complicacions i tot l’enrenou a nivell mundial!
En efecte, al no tenir diners, els bancs es veuen obligats a demanar-los a altres bancs que poden ser de qualsevol part del món. Perquè sinó la globalització?! De tal manera que és possible que les aportacions al pla de pensions fetes en una oficina bancària de Santa Perpètua acabi sent part del diner prestat en una hipoteca d’alt risc americana, sense que cap eslavó de la cadena sigui conscient d’aquest risc. Perquè tots el bancs són seriosos i tots treballem amb entitats de reconeguda solvència! I tots cerquen els mercats que donen més beneficis!
El cas és que com les hipoteques, les deutes, es poden comprar i vendre, els bancs van pensar amb això per transformar-les en capital i adaptar els seus balanços a la normativa internacional que sembla que existeix. Es a dir, calia corregir la situació de tenir pocs diners i moltes hipoteques! Mitjançant un complicat mecanisme financer i d’empreses creades expressament a tal efecte. Paquets d’aquestes hipoteques passen al mercat dels fons d’inversió sense que el seu risc hagi estat correctament valorat i percebut (O amagat molt bé!). I menys pel perpetuenc i el seu pla de pensions o la inversió del seus estalvis que li va vendre “de molt bona fe” el director de la seva oficina.
Tot va anar “de conya “ per tothom fins a principis del 2007 en que la situació del mercat immobiliari als Estats Units es va invertir. Els interessos van pujar, la economia Americana va començar a anar malament, el preu de la vivenda es va desplomar fins el punt de que s’estava pagant molt més que el valor de mercat del immoble i, clar, les hipoteques escombraria d’alt risc van començar generar morositat. Aquí sempre s’havia dit que el preu dels pisos era impossible que baixessin!
Tot l’entramat financer, de compra-venda d’aquests paquets d’hipoteques, dels fons d’inversió participats per aquests paquets, etc, depenia de que els ciutadans americans amb precàries condicions laborals i sense avals paguessin el seu deute. També que el sector immobiliari continués en situació de bombolla inflada, i cada cop més. La fallida d’aquests dos factors va posar en evidencia importants entitats financeres causant davallades a la borsa i pèrdues en els fons d’inversió, afectant directament a molts petits inversionistes que havien confiat en la bona gestió del seu banc.
Com tot això agafa per sorpresa a la comunitat financera internacional que desconeixia el veritable risc de les operacions, la desconfiança i la incertesa genera por i reticència en el mercat interbancari, els bancs no es volen prestar diners els uns als altres i, per tant, no tenen diners per fer préstecs, tret de les pròpies reserves… Si és que les tenen!!
El cas és que ara, conseqüent amb la explicació, les entitats financeres d’aquí que estan patint també aquesta situació a nivell mundial, no tenen diners per fer crèdits a les empreses ni concedir hipoteques als ciutadans. Si el tenen el deixen a un interès molt elevat i sota estrictes condicions de solvència pel que fa a la garantia de pagar les quotes. S’està vivint actualment una fase en que les bancs intenten recavar diners a través de les imposicions dels ciutadans. Perquè posem diners als bancs ens ofereixen, per exemple, un portàtil a canvi de domiciliar la nòmina.
Les empreses promotores i constructores sense crèdits no poden iniciar o acabar els seus projectes. Els pisos no es venen si no concedeixen hipoteques. El preu de l’habitatge de segona ma està baixant per incentivar les operacions de compra-venda. Moltes immobiliàries han tancat portes generant aturats. Les constructores tenen excedent de personal. La desacceleració econòmica, la pujada dels preus dels aliments i la sensació de ser més pobres al haver perdut valor la nostra vivenda està causant l’efecte contrari al del «boom»: s’està frenant el consum. Si el consum cau acaba afectant a altres sectors. Si el govern i els agents socials no són capaços de reconduir la situació vindran mal dades i molts ciutadans poden acabar a l’atur i amb dificultats per pagar la hipoteca i per viure. Amb semblant situació potser voldran flexibilitzar el mercat laboral i augmentarà la precarietat de les famílies.
Els bancs hauran de cercar formules perquè guanyem tots, i no només ells!!
Vull recordar que això és un resum del que he pogut llegir a Internet per intentar comprendre una mica el que està passant i que em té molt preocupat. Perdoneu per la extensió del text i per si hi ha algun error o concepte no del tot ben explicat.
Una explicació més senzilla i professional la podeu trobar lleguin el següent article de Xavier Sala i Martín a La Vanguardia: La tormenta Perfecta
Joan López
Tot el que havia de passar va passar! Encara que el sector inmobiliari torna a creixer i els preus dels lloguers s’estan disparant a l’alça, la situació no és la mateixa. L’esclat de la bombolla inmobiliaria i la davallada econòmica va deixar sense negoci als especuladors…. El cert és que ràpidament han cercat un altre fons d’ingressos: La crisi!
La crisi comporta precarietat econòmica i la precarietat econòmica comporta endeutament. L’endeutament familiar ja va quedar saturat amb la bombolla inmobiliaria i l’especulació ha girat envers un altre producte: el deute públic! El deute públic s’ha incrementat desorbitadament en molts paisos. Un exemple el tenim a Espanya on aquesta partida s’ha duplicat en els últims anys fins a robrepassar el PIB del país. Quí s’està enduent els 32 mil milions anuals que paguem els espanyols només en interessos del deute públic? Si es sapigués, potser veuriem que són els mateixos que es van lucrar amb els interessos de les nostres hipoteques!
Joan López
Comentaris