Tot ha començat fent broma sobre les multes i els recursos que es posen per no pagar-les. Jo, una mica distret, no he acabat d’assabentar-me del que passava entre les dues, però per un moment m’ha semblat que hi havia tensió i que anava de debò!
Amb molt entusiasme, algú ha suggerit de torrar el pa! Però una ràpida i contundent resposta en sentit contrari ha fet que ràpidament ajupís el cap i continués amb la porció de truita d’espàrrecs… o potser de ceba i patata que li quedava al plat! A la seva ment, verbalitzada en veu alta, el tema dels “petit suisse” o el del “quinto” que ha volgut agafar de la nevera, tant sols uns minuts abans!
Hem rigut, un altre cop i molt, quan han llegit en català i en castellà, les fulletes de les instruccions. Perquè quan ho fa en castellà sembla el traductor del “Google” quan no troba les paraules,… i pensant en l’objecte dur i contundent que et podies trobar a la boca menjant el Tortell de Reis… i perquè no ens podíem esperar a que “la de les multes” ho tallés en trossos més petits.
Al cap d’una estona, ja era tard, un soroll a fora ens ha alertat i hem vist l’escala que havien posat, recolzada a la barana, per pujar al pis de dalt! I han començat les corredisses per agafar els abrics, els nervis perquè les claus no es trobaven i els crits emocionats. Quan per fi hem pogut entrar i s’ han encès els llums del menjador han aparegut tots els regals, amuntanyats i cada un amb el nom posat. Uns molt grans amb caixes i forma de “Cadira Gamer” i d’altres més petits en bosses o embolicats amb paper de regal, ha aparegut la professora de la “Happy School” amb les seves ulleres i la “Leidy Bag” amb uns punys del “Hulk” que feien soroll, unes cortines i “bambes” per muntar una sabateria, unes parelles de “chefs” amb davantals i cada una amb un joc de gabinets molt afilats, i un radio transistor dels anys 80 o anteriors, i més regals, també pels que no han pogut ser-hi però que ja els hi arribaran, i el que més m’ha agradat a mi: Una colònia masculina amb l’aroma dels humits boscos de Galicia, la frescor de les aigües pluvials, de les fulles i les molses,… Sí, aquella de l’Adolfo que em passen cada any!
Gènial!
Joan López
Comentaris