LA NIT DE REIS

Tot ha començat fent broma sobre les multes i els recursos que es posen per no pagar-les. Jo, una mica distret, no he acabat d’assabentar-me del que passava entre les dues, però per un moment m’ha semblat que hi havia tensió i que anava de debò!

Amb molt entusiasme, algú ha suggerit de torrar el pa! Però una ràpida i contundent resposta en sentit contrari ha fet que ràpidament ajupís el cap i continués amb la porció de truita d’espàrrecs… o potser de ceba i patata que li quedava al plat! A la seva ment, verbalitzada en veu alta, el tema dels “petit suisse” o el del “quinto” que ha volgut agafar de la nevera, tant sols uns minuts abans!

Hem rigut, un altre cop i molt, quan han llegit en català i en castellà, les fulletes de les instruccions. Perquè quan ho fa en castellà sembla el traductor del “Google” quan no troba les paraules,… i pensant en l’objecte dur i contundent que et podies trobar a la boca menjant el Tortell de Reis… i perquè no ens podíem esperar a que “la de les multes” ho tallés en trossos més petits.

Al cap d’una estona, ja era tard, un soroll a fora ens ha alertat i hem vist l’escala que havien posat, recolzada a la barana, per pujar al pis de dalt! I han començat les corredisses per agafar els abrics, els nervis perquè les claus no es trobaven i els crits emocionats. Quan per fi hem pogut entrar i s’ han encès els llums del menjador han aparegut tots els regals, amuntanyats i cada un amb el nom posat. Uns molt grans amb caixes i forma de “Cadira Gamer” i d’altres més petits en bosses o embolicats amb paper de regal, ha aparegut la professora de la “Happy School” amb les seves ulleres i la “Leidy Bag” amb uns punys del “Hulk” que feien soroll, unes cortines i “bambes” per muntar una sabateria, unes parelles de “chefs” amb davantals i cada una amb un joc de gabinets molt afilats, i un radio transistor dels anys 80 o anteriors, i més regals, també pels que no han pogut ser-hi però que ja els hi arribaran, i el que més m’ha agradat a mi: Una colònia masculina amb l’aroma dels humits boscos de Galicia, la frescor de les aigües pluvials, de les fulles i les molses,… Sí, aquella de l’Adolfo que em passen cada any!

Gènial!

Joan López

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *