És  per culpa del violoncel que vaig ser-hi, captant el moment i el més important.

Un cable per terra, oblidat i sense endoll.

Un instrument clàssic, de sempre, desgastat per l’ús i el pas del temps, del tot imprescindible en aquests esdeveniments de demostració pública: La cadira plegable de fusta natural, arrossegada per la tarima, també de fusta.

Les “bambes” de moda dels joves d’avui, de color vermell, són la pauta. Les partitures i l’arquet dominant.  Els faristols, esclaus que subjecten  les notes dels petits músics.

Sant Jordi, al Parc dels Països Catalans de Santa Perpètua de Mogoda.

 

Joan López  abril 2008