de les vacances de 2009
És el so dels esquellots en mig del silenci el que m’ha despertat i m’ha fet treure el cap per la finestra. Muntanyes i vessants de color verd i els dos cavalls continuen allà, al fons, formant part del paisatge… Sembla que avui tampoc ha estat un son! Perquè el son és afable i profund, induït per la frescor del capvespre que flueix pels finestrals entreoberts. Ells encara dormen però jo m’avanço, per prendre el primer cafè, i assegut a la part de fora espero que baixin per l’esmorzar.
L’olor del pa acabat de coure, o els croissants cruixents, amb suc i llet “kaiku”, melmelades de dos tipus i mantega, i torrades de pa de barra… Com les fem a casa!
M’ha deixat llegir el diari i hem comentat quelcom de l’actualitat, mentre ella parava les taules. L’Emeteri té una veu dolça i afable, familiar de les que donen confiança, i sense dilació ha deixat la feina per trobar aquell fulletó, d’aquell lloc que volem visitar, i on ve tota la informació. L’Emeteri, amb l’ajut del seu marit Juan, porten la casa rural, fan les habitacions, la neteja i el manteniment. Ella és la cuinera, i també la cambrera, com la mare d’una gran família que per dies va canviant. Tracte professional i alhora familiar, és l’oferta de “Orue Landetxea”.
Avui per dinar posarà unes mongetes tendres acabades de collir, i l’amanida la farà amb els tomàquets d’aquest cistell que li ha portat un veí. De segon uns filets de carn, també de la zona, i per les postres una mica de formatge d’Idiazabal. Com cada dia, abans de sortir per veure algun lloc interessant i bonic dels voltants, ens anuncia el menú del migdia i per sopar.
Al acomiadar-nos per tornar a casa ens hem donat dos petons, ens a preparat uns entrepans pel viatge i ens ha regalat unes ampolles deSidra…
Emeteri, moltes gràcies per aquests dies!
Joan López
Comentaris