Orue Landetxea

de les vacances de 2009

És el so dels esquellots en mig del silenci el que m’ha despertat i m’ha fet treure el cap per la finestra. Muntanyes i vessants de color verd i els dos cavalls continuen allà, al fons, formant part del paisatge… Sembla que avui tampoc ha estat un son!  Perquè el son és afable i profund, induït per la frescor del capvespre que flueix pels finestrals entreoberts. Ells encara dormen però jo m’avanço, per prendre el primer cafè, i assegut a la part de fora espero que baixin per l’esmorzar.

orue1

L’olor del pa acabat de coure, o els croissants cruixents, amb suc i llet “kaiku”, melmelades de dos tipus i mantega, i torrades de pa de barra… Com les fem a casa!

orue3

orue2

orue4

M’ha deixat llegir el diari i hem comentat quelcom de l’actualitat, mentre ella parava les taules. L’Emeteri té una veu dolça i afable, familiar de les que donen confiança, i sense dilació ha deixat la feina per trobar aquell fulletó, d’aquell lloc que volem visitar, i on ve tota la informació. L’Emeteri, amb l’ajut del seu marit Juan, porten la casa rural, fan les habitacions, la neteja i el manteniment. Ella és la cuinera, i també la cambrera, com la mare d’una gran família que per dies va canviant. Tracte professional i alhora familiar, és l’oferta de “Orue Landetxea”.

Avui per dinar posarà unes mongetes tendres acabades de collir, i l’amanida la farà amb els tomàquets d’aquest cistell que li ha portat un veí. De segon uns filets de carn, també de la zona, i per les postres una mica de formatge d’Idiazabal. Com cada dia, abans de sortir per veure algun lloc interessant i bonic dels voltants, ens anuncia el menú del migdia i per sopar.

orue5

Al acomiadar-nos per tornar a casa ens hem donat dos petons, ens a preparat uns entrepans pel viatge i ens ha regalat unes ampolles deSidra

Emeteri, moltes gràcies per aquests dies!

 

Joan López

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *